Works/ Projects/ Exhibitions

Dones IMpertinents/Mujeres IMpertinentes

BMAV 2020 Proyecto seleccionado de la Bienal de MAV a través de la convocatoria organizada por MAV, Mujeres en las Artes Visuales Contemporáneas.

Quién decide que la voz de una mujer no es pertinente, o lo que dice o hace una mujer es irreverente o que está fuera de lugar? A lo largo de la historia y todavía hoy en día, muchas voces de mujeres han sido acalladas porque no eran pertinentes.

Este proyecto está hecho por mujeres, sobre mujeres y dedicado a todas aquellas mujeres que en algún momento de su vida han sido llamadas impertinentes.

Parto de la lectura de ocho libros, escritos por mujeres, o en los que las mujeres son las protagonistas. Guillotino, cada una las frases de todos los libros y las mezclo, para después coserlas a máquina utilizando un hilo rojo, tomando así un nuevo sentido al conectar las unas con las otras y estableciendo un nuevo lenguaje. Relatos, manifiestos y discursos de una gran fuerza ahora se dan la mano.

Con este nuevo hilo, construyo con agujas de tejer, un tejido de papel y de palabras largo y cálido, que ocupará diferentes espacios de forma impertinente, como una mancha de aceite que avanza y lo invade todo.

Aparte de tratarse de un proyecto de investigación y de conocimiento desde una perspectiva feminista, «Mujeres impertinentes» se vió plenamente afectado por la pandemia COVID-19. Unas semanas antes de la declaración del estado de alarma, había recogido en la Fundación ARED el hilo que habían cosido doce mujeres que formaban parte de un taller ocupacional a las que les encargué el trabajo.

Era muy importante para mí que su trabajo fuera remunerado y dediqué a esa finalidad parte de un premio ganado recientemente. Una vez confinados, conté también con la ayuda de mi hija de 13 años recién iniciada en la costura. Otra gran mujer que se añadia al proyecto de forma inesperada.

Desde mi cuenta de IG se evidencia el proceso de crecimiento de la obra.

A medida que la pieza iba ganando metros, hacía fotos primero en el comedor de casa, y posteriormente en diferentes espacios de la misma.

Durante el confinamiento, vivimos una situación excepcional que requirió una mirada introspectiva, hacia el interior de las casas y hacia nuestro interior. Ahora, la pieza ya tiene más de ocho metros y puede salir al exterior para mostrarla como testimonio, de la pandemia, pero sobre todo, como testimonio de una gran pasión.

En el epílogo de uno de los libros que forman parte del proyecto, “La trenza”, su autora, Laetitia Colombani habla de una Gran red de almas de mujeres, y dice “Un poco, soy cada una de ellas. Solo soy un vínculo. Un hilo fino que las une, tan fino como un cabello, invisible para el mundo y para los ojos. Mañana volveré a enhebrar la aguja. Me esperan otras historias. Otras vidas. Otras páginas.” Así es como me siento yo con este proyecto.

Where is the limit?

Obra guanyadora al Premi d’Arts Plàstiques Arnau de Palomar 2019 de Riudoms

Tècnica: mixta. Collage/patchwork de paper sobre manta tèrmica d’emergència, fil.

Mides: 150 x 200 cm

Obra propietat del CERAP Riudoms 

A l’obra “Where is the limit?”, utilitzo trossos de paper (patchwork) provinents de diferents fonts i que vaig enganxar a una manta d’emergència:  Retalls de notícies actuals i imatges de diversos diaris relacionades amb tot allò referent al territori i en molts dels seus àmbits: polític, físic, mediambiental, legislatiu, moviments migratoris, transformacions del territori per l’efecte climàtic, o per l’efecte humà, etc…  

Retalls de mapes i planells recopilats per diferents vies. Retalls d’un estudi preliminar de la Carme Arenas i que formava part del llibre “El baró rampant” d’Italo Calvino. Papers (del 1940 al 1965) dels impostos de la contribució i altres (Contribución territorial, riqueza rústica amillarada, riqueza urbana, Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de Barcelona, Impuestos sobre el lujo, radio y televisión, Hermandad sindical de Labradores y Ganaderos, Suministro de Aguas Potables…) relacionats amb la casa familiar de la que recentment els meus pares s’han desprès.

Retall d’un Diari Francès pertanyent a la germana de la meva àvia, exiliada a França durant la Guerra Civil. Ella va haver de fugir i deixar la casa familiar en la que la resta de la família seguia habitant i de la que feia referència en el punt anterior. Va marxar sola i amb dos fills molt petits. El seu marit l’esperava a França. Amb les diferents peces creo tota una illa de cases, d’aquelles que es dibuixen amb el traç d’una sola línia i sense aixecar el llapis. D’aquelles que son tan necessàries per sentirse part d’aquest món.

Isn’t this a painting?

Obra Finalista al Premi BBVA Ricard Camí de pintura, 2019

Tècnica: mixta. Collage sobre manta tèrmica d’emergència, fil i grafit. Mides: 160X194 cm

Henry David Thoreau, escriptor i pensador nord-americà, se’l considera un dels primers teòrics dels moviments conservacionistes, predecessors de l’ecologisme contemporani.
Henry David Thoreau va escriure al 1854, “Walden; o, la vida als boscos” amb la intenció de demostrar la viabilitat d’una vida autosuficient, senzilla i en contacte amb la natura. Thoreau és, sobretot, conegut per l’esperit de rebel·lia dels seus escrits i per la desobediència civil en què argumenta la idea d’una resistència individual contra un govern sovint injust. Una rebel·lia profunda, un refús total a la submissió a l’absurd del Sistema. En aquest llibre Thoreau anticipa molts dels pensaments que avui defensen els pacifistes i ecologistes sobre la conveniència de trobar un just equilibri entre les necessitats de la persona i els recursos del medi natural.

L’obra “Isn’t this a painting?” comença amb la lectura del llibre “Walden; o, la vida als boscos” de Henry David Thoreau. Com acostumo a fer amb els llibres que llegeixo, prenc notes i anoto el número de la pàgina en la que trobo idees motivadores o cites que em criden l’atenció per diversos motius.

Guillotino cada una de les frases del llibre obtenint unes tires que enganxades aleatòriament a la manta tèrmica, esdevenen un nou llenguatge i un nou discurs. Cubreixo pràcticament tota la manta de 160X194cm amb les tires del llibre.

Com diu en el pròleg, Ramon Alcoberro i Pericay, Walden és un text de lectura obligada. La lectura del llibre ara esdevindrà una experiència diferent.

El fil arrela el text a la manta tèrmica.  El fil constitueix la pintura d’un paisatge indeterminat en el que hi apareix una casa. D’aquelles que es construeixen amb el traç d’una sola línea, sense aixecar el llapis. D’aquelles que son tan necessàries per sentir-se part d’aquest món.

Isn’t this a painting?” està cosit amb fil blanc fluorescent, de manera que passa desapercebut si no t’hi apropes molt i mires la manta amb atenció. Una pregunta que convida a reflexionar sobre la pintura des del punt de vista de l’art contemporani.

El darrera de la manta tèrmica daurat, mostra l’altra cara i fa de delatora. La peça porta una barra de fusta a la part superior de manera que va penjada del sostre, i tant important és la part del davant com la del darrere.

Desestructuració alimentària i ignorància il·lustrada

Obra seleccionada a la Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils, 2018.
Ferran Adrià ha estat determinant en la construcció del nou llenguatge de la cuina que comporta un canvi radical en la concepció de la cuina culinària. El seu taller actuava com un vertader laboratori d’idees on l’objectiu central no era crear nous plats sinó trobar noves maneres d’elaborar-los.

Partint d’aquesta idea, treballo amb el llibre «Alimentació, consum i salut», Col.lecció Estudis Socials Núm.24 Obra Social Fundació «La Caixa». 2008.

Em baso en la paradoxa plantejada en el llibre en que mai com fins ara no s’ha sabut tant sobre l’alimentació i la nutrició, i en canvi ha augmentat la desorientació i la preocupació del consumidor que es troba desconcertat per la proliferació de recomanacions i consells alimentaris.

Una vegada llegit i analitzat el llibre tallo cada una i totes les frases del llibre contingudes en més de 130 pàgines. Deconstruir, per tornar a construir el llibre d’una forma diferent.

Torna a unir totes les frases del llibre amb un fil vermell, però aquesta vegada de forma totalment aleatòria, creant un nou fil o llenguatge amb el que teixirà de nou el llibre, sorprenent-nos amb el resultat.

 

“HUB TREES” Solo Exhibition 2018 #Cicle Artistes Sant Cugat.

“Tota la meva obra és un intent de connexió o re-connexió amb la natura i amb tot allò que ens envolta. Pretenc posar en relleu la seva bellesa , els seus valors intrínsecs, així com convidar a reflexionar sobre com ens hi relacionem. Llegeix més… (EN)”All my work is an attempt to connect or reconnect with nature and with everything that surrounds us. I intend to highlight nature’s beauty, her intrinsic values, as well as invite people to think on how we interact each other. Read more…

Tapestry Project / Tapís

Segueix el fil

Deixa’t portar per aquest fil que acabarà formant part d’un gran tapís, fruit d’infinites confluències. Llegeix més…(EN) Follow the thread.Let yourself be carried away by this thread that will end up as part of a large tapestry, the result of endless confluences. Read more…

#OneTreeaday365days 

Aquest és un projecte en el que els arbres en són els protagonistes. Diàriament convivim amb ells i molt sovint ens passen desapercebuts. Em vaig proposar donar-los visibilitat amb el simple acte diari i durant un any de fer-los una fotografia i penjar-la a Instagram sota el lema #Onetreeaday365days i indicant el dia . Cada dia pujo a les xarxes socials una fotografia d’un arbre del meu voltant, sigui a on sigui. El primer dia del projecte va ser el 14 de gener del 2016.   Aquest treball d’investigació i artístic alhora s’ha convertit doncs en el punt de partida de tota una serie d’obres que es manifesten utilitzant diferents llenguatges.
Una part molt important del projecte està realitzat en porcellana i amb la transferència de les meves pròpies fotografies que he anat fent dels arbres del meu entorn, i que han format per tant part de la meva vida. #nuriabenetart

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ja-tho-faras/projectes-365-dies/video/5694114/

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-

This is a project in which trees are the protagonists. Every day we live with them and often go unnoticed. I decided to give them visibility with a simple daily act, for a year, making them a picture and uploading it to Instagram with the slogan # Onetreeaday365days, indicating the day. Every day I post on social networks a picture of a tree around me, wherever I am. The first day of the project was 14 January 2016.

This research and artistic project at the same time has become the starting point of a whole series of works using different languages.
A major part of the project is made of porcelain transfering my own photos that somehow have been part of my life #nuriabenetart

INSTAL.LACIÓ “MOTHER TREE” SAR

Street Art Reciclatge, Mother Tree, Intervenció arbre plaça del Rei Sant Cugat

INSTAL.LACIÓ “AUTORETRAT” Instal.lació “Autoretrat”, Peacock Rubi Art Festival.

Comments are closed.